Manifest

Obrint Espai per un Comerç Just


El Comerç Just és un moviment social que, a través d'una pràctica comercial, una tasca de sensibilització i un treball de mobilització social, aspira a canviar els actuals models de relacions econòmiques i a participar en la construcció d'alternatives. Com a tal moviment social, el comerç just reflecteix la diversitat existent en la societat i té moltes definicions i interpretacions en funció de les organitzacions que les realitzin.

Es fa necessari clarificar les diferents visions existents. Les organitzacions que conformem l'Espai per un Comerç Just pretenem, amb aquest document, definir les nostres postures pel que fa al Comerç Just i a la nostra lluita per la transformació social. Apostem per una formulació oberta que reculli els principis bàsics per treballar en una direcció comuna, i el nostre compromís és complir aquests principis en la major mesura del possible.

El Comerç Internacional no és el motor de desenvolupament.

Entenem el comerç mundial com un complement del comerç local, i no com un motor de desenvolupament. El Comerç Just lluita per canviar les injustes relacions comercials internacionals. Ens oposem a la liberalització del comerç i denunciem la política de l'OMC i altres institucions internacionals d'imposar l'obertura dels mercats del Sud. Recolzem, en aquest sentit, les lluites que les organitzacions camperoles mantenen en defensa dels seus cultius i formes tradicionals de producció.

Un Comerç Just transformador.

El Comerç Just és un procés d'intercanvi de productes que, respectant la Natura, busca repartir equitativament els esforços i els beneficis entre els participants. Però un comerç absolutament just és impossible en el món on vivim. Mitjançant la transparència en tota la cadena busquem la possibilitat que tots els actors, especialment el consumidor, puguin prendre les seves decisions responsablement. Per a això és imprescindible reforçar la transparència i la comunicació en totes les baules de la cadena comercial, reforçant el principi de confiança, bàsic en les nostres relacions. També és necessari mantenir una vigilància davant l'impacte de les nostres actuacions i no donar per descomptat que les bones intencions tenen, per si soles, efectes positius.

Pensem que l'objectiu del Comerç Just és, si més no, doble: d'una banda, crear actors crítics en tota la cadena econòmica; de l’altra, desenvolupar espais de pràctiques alternatives que s'articulin en xarxes locals i globals facilitant les condicions per a àmplies mobilitzacions socials. L'objectiu del Comerç Just no pot ser créixer quantitativament per transferir més recursos al Sud, entre altres coses perquè no veiem el Comerç Just en estrictes termes Nord-Sud sinó des d'una perspectiva global de canvi en els àmbits de la producció, el comerç i el consum.Apostem per l'economia solidària, que acull una pluralitat d'estratègies i projectes diversos i en molt diferents àmbits: finances alternatives, cooperatives de consum, programari lliure, editorials associatives, etc. Ens oposem a l'entrada de les transnacionals en el Comerç Just i combatem el seu paper en el comerç, així com les seves pràctiques. Apostem a nivell intern per funcionar de la manera més participativa possible, i per la cooperació i coordinació entre les diferents organitzacions -enfront de l'actitud de competència -, prioritzant el nostre treball amb aquelles amb què compartim la nostra visió del Comerç Just. Cada treballador que participa en el Comerç Just ha de poder decidir lliurement la seva vida econòmica i viure dignament del seu treball, respectant l'equilibri ecològic.

Per la Sobirania Alimentària.

Apostem per la Sobirania Alimentària tant en el Sud com en el Nord. La considerem una línia estratègica que dóna coherència al conjunt de la nostra alternativa. Apostem per l’agroecologia enfront de la industrialització de l'agricultura, que serveix per desviar els seus beneficis cap a les megaempreses del Nord. Fomentem el protagonisme de les organitzacions del Sud recolzant el seu enfortiment i donant-los protagonisme en la globalitat del procés en lloc d’un munt de criteris. Defensem la seva autogestió mantenint la propietat i control dels mitjans de producció per part de les unitats productives organitzades igualitària i democràticament.

Mantenim relacions estables, on el comerç és part d'una relació global de cooperació i lluita per uns mateixos objectius. Treballem amb organitzacions que funcionen respectant el mediambient segons els principis agroecològics, i que preserven la seva cultura alimentària i afavoreixen les produccions i elaboracions artesanes. Organitzacions que tenen per objectiu enfortir el desenvolupament local i la seva prioritat són els mercats locals. No volem augmentar la dependència del mercat internacional fins i tot “encara que sigui just”. El moviment de Comerç Just ha d'enfortir aquelles organitzacions que dinamitzen la lluita per la Sobirania Alimentària en el seu país, que estan compromeses social i políticament amb els drets dels treballadors i camperols, amb les lluites per la democràcia i amb la igualtat de gènere en les seves societats.

Una relació de cooperació i no impositiva.

La relació que estableix el Comerç Just a través de la importació de productes és una relació complexa que no es pot simplificar amb unes poques normes. Apostem per processos participatius de definició de criteris, que acompanyin la imprescindible transparència, enfront de models de certificació de productes tipus FLO. Aquest segell redueix el comerç just a algunes de les característiques del producte, especialment (o gairebé exclusivament) al preu pagat i a la forma de finançament. Amb això avala que multinacionals, i fins i tot el Banc Mundial, afirmin que fan comerç just en alguna part de la seva activitat quan el conjunt de la seva activitat és el paradigma del comerç injust que volem combatre.

Nosaltres creiem que el comerç és el conjunt d'un procés i és en la seva totalitat on s'ha de buscar l'equitat. Això requereix d'un esforç permanent de debat i informació del qual, de forma transparent, s’han de fer partíceps tots els actors que participen en la cadena del Comerç Just.

La possibilitat que l'accés a fonts de finançament ens dóna a algunes organitzacions de Comerç Just dels països anomenats del Nord ha d'utilitzar-se en una relació que ha de empoderar i enfortir totes les parts.

Hem d'evitar que els fluxos financers puguin modificar les prioritats que democràticament s'han donat les organitzacions del Sud. Hem d'evitar traslladar les necessitats dels mercats del Nord a les produccions del Sud quan puguin anar en detriment de les formes en què, culturalment, cada poble ha resolt la seva harmonia amb la naturalesa.

Descartem importar aquells productes que ja es produeixen localment amb condicions socials i ecològiques equivalents, ja que entenem el Comerç Just com uns principis que han de guiar les relacions comercials al Sud i al Nord i no només una exigència del Nord cap al Sud. En aquells productes de Comerç Just en els quals hi hagi ingredients significatius que es produeixin en el Nord han de buscar-se les mateixes condicions socials i ecològiques que busquem en el Sud.

Si bé les tasques d'importació de productes impliquen una gestió centralitzada, és important promoure l'accés de totes les organitzacions que ho desitgin a participar en estructures dedicades a aquestes tasques, sense importar la dimensió o els recursos d'aquestes organitzacions.

La transformació dels productes en benefici del Medi Rural

La major part de la transformació s'hauria de dur a terme per organitzacions camperoles que estiguin el més pròximes possible als camperols, a les seves organitzacions i controlades per aquests, donant més valor afegit als seus productes, enfortint el mitjà rural en lloc de les grans empreses transformadores i comercialitzadores.

Quan no sigui possible, hem de defensar aquí els mateixos criteris que en el Sud, treballant amb empreses del tercer sector, cooperatives o petites empreses que participin d'una agricultura i alimentació alternativa (artesans, producció ecològica, zones rurals deprimides...). En cap cas el Comerç Just ha de treballar amb empreses multinacionals que estan en el centre de l'actual model injust i insostenible.

Un treball indissolublement lligat a la sensibilització i la denúncia

El Comerç Just és una eina per a la nostra sensibilització i activació com a subjectes consumidors, com a persones crítiques que practiquin un consum responsable. Treballem per ser consumidors responsables, crítics i conscienciats. Hem de generar eines de participació, fent que, com a consumidors, siguem subjectes actius del moviment. En aquest sentit treballem per la implicació de/i amb els moviments socials.

Realitzem una sensibilització global i crítica, sense confondre la sensibilització amb la promoció de productes, i treballant per un canvi de valors. El consumidor ha d'entendre que el Comerç Just no és un fet aïllat, sinó que s'emmarca dins d'una lluita de transformació social.

Apostem per les botigues de Comerç Just com a centres d'activitat social, que realitzen una tasca de sensibilització i conscienciació i suport a la mobilització social. Dintre de la línia de transparència que ens marquem, la informació sobre tota la cadena comercial i la descomposició de preus ha d'arribar fins al consumidor final.

Rebutgem la instrumentalizació del Comerç Just per part de les grans empreses i les transnacionals, a través de la comercialització de productes de Comerç Just en grans superfícies i grans cadenes de comercialització com a fórmula del màrqueting empresarial, encobrint que el conjunt de la seva pràctica comercial és avui un dels principals focus d'injustícia en el comerç.

En qualsevol cas, entenem que l'exercici de la ciutadania no es limita a l'acte del consum. La necessària actitud i coherència personals no poden substituir les nostres responsabilitats polítiques, socials i ecològiques.


 

A cova da terra, tenda de comerç just i consum responsable (Lugo – Galicia).

Aram Món Alternatiu, tenda de comerç just (Vilafranca del Penedes - Catalunya).

DiDeSUR, tenda de comerç just (Azuqueca de Henares - Castilla la Mancha).

Elkartruke, Distribuïdor (Andoain - Euskal Herria).

Espanica, Cooperativa hispano-nicaragüense de comerç just sense ànim de lucre (Madrid).

Jayma, tenda de comerç just (Tomelloso - Castilla la Mancha).

Josep María Conill, Associació i tenda de comerç justs (Manresa – Catalunya).

La Aldea del Sur, Distribuïdors de productes ecològics i comerç just (Madrid).

La Ceiba, Cooperativa de Consumidors de Comerç Just (Madrid).

L'arcu la vieya, tenda de comerç just (Uvieu - Asturies).

Pachamama, tenda de comerç just (Ciudad Real - Castilla la Mancha).

Panxea, tenda de comerç just (Santiago de Compostela – Galicia).

Picu Rabicu, tenda de comerç just i consum responsable (Xixón – Asturies).

Red de Comercio Justo y Consumo responsable de Castilla la Mancha, Coordinadora de organizaciones (Castilla la Mancha).

Sodepau País Valencià, O.N.G i tenda de comerç just (València - País Valencià).

Sodepaz, Importadors i distribuïdors de comerç just (Madrid)

Xarxa de Consum Solidari, Importadors i distribuïdors de comerç just, tendes de comerç just i consum responsable (Barcelona – Catalunya).


 

Tenda de la solidaritat

Espacio por un comercio justo