Manifest contra el segell FLO

MANIFEST CONTRA EL SEGELL FLO

Davant la proposta de crear una iniciativa nacional per impulsar el segell  FAIRTRADE LABELLING ORGANISATION INTERNATIONAL (FLO-INTERNATIONAL), els grups sotasignants declarem:

1.- Els esforços de les Organitzacions de Comerç Just per importar, distribuir i comercialitzar productes d’organitzacions populars del Sud són només una part de la lluita per canviar les estructures injustes del comerç internacional on unes poques empreses transnacionals (que, per una banda, dominen els organismes multilaterals com el Fons Monetari Internacional-FMI, el Banc Mundial-BM i l’Organització Mundial del Comerç-OMC, i , per una altra, les polítiques agràries i comercials dels governs més influents) estan impulsant un model agrícola, comercial i de consum injust i insostenible.

2.- El moviment de Comerç Just ha de denunciar els organismes que estan causant la ruïna de milions d’agricultors a tot el món.

Denunciem que organismes com el Banc Mundial, l’administració nord-americana mitjançant el seu programa USAID i del Cafè dels Estats Units, donen suport a la certificació de cafè de “Comerç Just” alhora que estan impedint un nou acord del cafè que garanteixi uns preus internacionals mínims per aturar la caiguda lliure dels preus del cafè.

Per això no compartim i ens enfrontem al plantejament de segells de comerç just que, com el cas de FLO-Internacional, només se centren en les condicions dels productors del Sud i accepten que el seu cafè sigui venut a establiments com McDonald’s (per exemple a Suïssa), i distribuït per grans multinacionals com Procter&Gamble, la qual basa el seu negoci en la compra del cafè a preus de misèria.

3.- El moviment de Comerç Just  ha de denunciar també les grans multinacionals transformadores, les grans empreses  distribuïdores i les grans cadenes de menjar que estan causant la ruïna dels petits agricultors de tot el món.

4.- La visió del Comerç Just centrada exclusivament en les condicions dels productors del Sud menysprea el treball dels altres actors que intervenen a la cadena comercial: exportadores,  importadores, transportistes, transformadores, distribuïdores, poders públics, organitzacions sindicals....

Dir que un producte és de comerç just només per les condicions de compra al productor i prescindir de la resta de la cadena ens sembla una simplificació que, en reduir el comerç just a una simple transferència de recursos cap al Sud, permet que sigui cooptat per multinacionals i organitzacions com l’FMI i el BM, que justament són enemigues del  Comerç Just.

Pensem que s’ha d’exigir Justícia (laboral, mediambiental...) per a tots els treballadors i totes les treballadores implicades en tota la cadena que segueixen els productes, tant al Sud com al Nord.

5.- El segell tipus FLO centra la seva certificació en la condició del sobrepreu. Tanmateix, es tracta d’una certificació que només es pot dur a terme si s’aconsegueixen compradors suficients disposats a pagar aquest sobrepreu, i llavors exclou la majoria de productors que estarien interessats en obtenir la certificació: un cafè produït per organitzacions que segueixen una pràctica d’acord amb els plantejaments del comerç just pot no estar venent-se (amb sobrepreu) als circuits de Comerç Just, ja que no hi ha una clientela tan gran com per ésser venut.

En presentar-se com qui certifica els “estàndards internacionals del Comerç Just” està perjudicant  greument productors del Sud que no pot avalar, a més de falsejar la realitat dels consumidors del Nord, que poden pensar que qui no té el segell no compleix alguns d’aquests “estàndards internacionals”. A més, actualment només alguns dels productes de les matèries primeres més demandades a l’agroindústria (cafè, sucre, cacau, plàtans) són els que poden aconseguir el segell FLO

6.- Hi ha qui pensa que el fet que el comerç just impulsés un segell tipus FLO a l’Estat Espanyol impediria que les mateixes multinacionals traguessin el seu propi segell.

El cas d’Starbucks desmenteix això: aquesta companyia comercialitza als seus establiments a l’Estat Espanyol els productes “Starbucks de Comerç Just” certificats als Estats Units.

A les grans cadenes de distribució franceses, l’aparició de productes de les pròpies cadenes (Auchan, Carrefour, Intermarché,...) amb segell FLO ha anat acompanyada de l’aparició a les mateixes prestatgeries de productes de l’empresa CEMOT amb un segell  "BIO- Equitable” creat per ells mateixos. Com es pot explicar al consumidor que si Intermarché o Carrefour poden tenir productes de comerç just amb el segell FLO, l’empresa CEMOT no pot tenir els seus productes denominats també “bio - justos”? La confusió és total. El Comerç Just s’ ha transformat en una nova forma de màrqueting per a les empreses.

7.- Els partidaris del segell FLO argumenten que amb aquest s’aconseguirà una difusió àmplia dels productes i del Comerç Just, fonamentalment a partir de les grans superfícies. Tot i així, quin tipus de coneixement sobre el comerç just crearan les grans superfícies? De ben segur que no parlaran de les seves responsabilitats i  de les dels seus principals proveïdors en la ruïna de milions d’agricultors. A més, les simplificacions del missatge i el màrqueting  consumista tampoc són coherents amb la potenciació d’un consum responsable i informat. Aquest no és el tipus de sensibilització que busquem les organitzacions del comerç just que signem el document.

Per una altra part, el comerç just va néixer i créixer  fins als nivells que ara té gràcies als petits grups i botigues i és en aquest moment, quan comercialment pot interessar, que les multinacionals es volen alçar  com a bandereres d’aquesta causa i prometen que gràcies a elles el comerç just es difondrà més. Això és aprofitar-se, primer, i menysprear, després, un treball de titans de tots aquests petits col·lectius.

8.- A la societat del 2004, un comerç just no pot existir. És un objectiu al qual s’ha de tendir, una meta de lluita. Una organització de comerç just l’única cosa que pot garantir, mitjançant la transparència total de tot el procés comercial, és que ha aconseguit el màxim d’equitat possible en un mercat fortament condicionat per la desigualtat.

Per què pagar un preu just vol dir pagar avui 125 cèntims per la lliura de cafè, fa deu anys 160  i demà  132? L’anomenat “preu just” consisteix simplement en pagar un plus per sobre del preu que hi hagi al mercat mundial i marcar un mínim quan el preu cau pronunciadament. El preu construït  d’aquesta  manera és, simplement, el que poden acceptar els consumidors i consumidores per pagar de més a més. Pensar que per pagar una mica més un preu esdevé just és un mite.

Acceptant com a base l’anomenat preu mundial s’estan acceptant els mecanismes –clarament selectius- que porten a establir aquest preu i, per tant, afavoreixen les cooperatives més competitives des del punt de vista del mercat, que no tenen perquè coincidir amb les més interessants des del punt de vista de comerç alternatiu.

9.- Tanmateix i, davant la proliferació d’empreses que s’autoproclamen de comerç just i/o tenen productes que diuen que són de comerç just, trobem positiu que les diferents xarxes de relacions entre les organitzacions de comerç just vagin creant sistemes d’autoverificació col·lectiva, el que reforça la transparència del nostre moviment.

Donem suport  a la creació d’un segell que garanteixi que una organització pertany al moviment de comerç just. Aquest és el cas del segell creat per a les organitzacions d’IFAT (Associació Internacional d’Organitzacions de Comerç Just) que se situa en aquesta línia d’autogestió del propi moviment de comerç just.

10.- Per totes aquestes raons ens oposem, i no participarem en la creació d’una iniciativa nacional per impulsar a l’Estat Espanyol el segell FLO. El suport a la iniciativa del segell FLO per part de de Comerç Just, on només va obtenir el suport del 50% dels vots presents, és un intent de fer aparèixer FLO com a reconegut pel moviment, quan només és recolzat per una part. Desgraciadament, per crear aquesta imatge falsa s’ha vulnerat el principi del consens que, segons el nostre parer, hauria de presidir el funcionament en les instàncies unitàries.

Astúries, Març de 2005.


 

Organitzacions que signen aquest manifest:

A cova da terra, botiga de comerç just i consum responsable. Lugo, Galícia
Acsur - Las Segovias, ONG de sensibilització i cooperació al desenvolupament. Astúries.
Afoca, punt de comerç just. Barcelona, Catalunya
Apassos, botiga de comerç just. Santa Coloma de Gramanet, Catalunya
Aqueni, cooperativa de segon grau per a la intercooperació i el consum responsable. Barcelona, Catalunya
Aram Món Alternatiu, botiga de comerç just. Vilafranca del Penedès, Catalunya
Col·lectiu de Suport a la Rebel·lió Zapatista, importador de cafè zapatista. Barcelona, Catalunya.
Consumo Respeto, associació de comerç just i consum responsable. Daimiel, Castella-La Manxa
Coordinadora Ecoloxista d’Astúries, coordinadora d’organitzacions ecologistes. Astúries
Cosal, comitè de solidaritat amb Amèrica Llatina. Astúries.
Delaterra, botiga de productes ecològics i de comerç just. Catalunya
DiDeSUR, botiga de comerç just. Azuqueca de Henares, Castella-La Manxa.
Elkartruke, distribuïdor. Andoain, Euskal Herria
Emaús Fundació Social, 3 botigues amb seu a Donosti/Sant Sebastià, Euskal Herria
Espanica, Cooperativa hispano - nicaragüenca de comerç just sense ànim de lucre. Madrid, Madrid.
Grupo de Consumo Cambalache, grup autogestionari de consum agroecològic. Uvieu, Astúries
Jayma, botiga de comerç just. Tomelloso, Castella-La Manxa.
La Aldea del Sur, distribuïdores de productes ecològics i de comerç just. Madrid, Madrid
La Ceiba, cooperativa de consumidores de comerç just. Madrid, Madrid
L'arcu la vieya, botiga de comerç just. Uvieu, Astúries
La Llauna, cooperativa de consum responsable. Sta Coloma de Cervelló, Catalunya.
L'ecoespai de Rusafa, botiga de productes ecològics i de comerç just. València, País Valencià
Lo
Cacau, botiga de comerç just. Lleida, Catalunya
Minga, xarxa francesa per al desenvolupament econòmic d’un veritable comerç just. França.
Món Verd, cooperativa distribuïdora de productes ecològics. Barcelona, Catalunya
Pachamama, botiga de comerç just. Ciudad Real, Castella-La Manxa
Panxea, botiga de comerç just. Santiago de Compostel·, botiga de comerç just i consum responsable. Xixón, Astúries
Red de Comercio Justo y Consumo responsable de Castilla
Sodepau, botiga de comerç just. Barcelona, Catalunya
Sodepau P.V. , O.N.G / botiga de comerç just. València, País Valencià
Sodepaz, importadors i distribuïdors de comerç just
Sodepaz Balamil, organització i botiga de comerç just. Valladolid, Castella Lleó
Soldepaz-Pachakuti, Associació de desenvolupament i cooperació internacional. Astúries
Tota Cuca Viu, cooperativa de consum responsable. Barcelona, Catalunya
Trevol-SMS, empresa social distribuïdora de béns i serveis de mercat social. Barcelona, Catalunya
Utopia, botiga de comerç just. Alcobendas, Madrid
Userda 9, cooperativa de consum responsable. Barcelona, Catalunya
Xarxa de Consum Solidari, importadors i distribuïdors de comerç just, botiga de comerç just i consum responsable. Barcelona, Catalunya 


 

Tenda de la solidaritat

Espacio por un comercio justo